Veo mis pasos, grabados
en senderos de recuerdos.
Mis voces en el viento
curtieron poco a poco mis manos.
La tormenta resuena en los barrancos
y sus ecos me llaman día a día,
día a día.
En la varietat està el gust. I com sempre Joana en demostra un d'exquisit fent la traducció al valencià:
Veig les meues passes,
estampades
als senderols del record.
Veus meues al vent
rebregaren a poc a poc
aquestes mans meues.
La tormenta ressona als barrancs
i els crits, els seus crits
clamen dia rere dia.
Joana Navarro
En la varietat està el gust. I com sempre Joana en demostra un d'exquisit fent la traducció al valencià:
Veig les meues passes,
estampades
als senderols del record.
Veus meues al vent
rebregaren a poc a poc
aquestes mans meues.
La tormenta ressona als barrancs
i els crits, els seus crits
clamen dia rere dia.
Joana Navarro
Veig les meues passes, estampades
ResponderEliminarals senderols del record.
Veus meues al vent
rebregaren a poc a poc
aquestes mans meues.
La tormenta ressona als barrancs
i els crits, els seus crits
clamen dia rere dia.
ës molt bonic!!!
T'agrada la versió valenciana???
Sorry, així:
ResponderEliminarVeig les meues passes,
estampades
als senderols del record.
Veus meues al vent
rebregaren a poc a poc
aquestes mans meues.
La tormenta ressona als barrancs
i els crits, els seus crits
clamen dia rere dia.
M'agrada moltíssim en valencià, "veus meues al vent..." ho personalitza molt més, gràcies Joana!
ResponderEliminarI "rebregaren", m'encanta
ResponderEliminar